L’àtom d’hidrogen i àtoms similars (hidrogenoides i aproximadament hidrogenoides) es poden representar com un potencial central $V(r)$ que gràcies a la simetria esfèrica permet resoldre analíticament l’equació de Schrödinger.
A més, per potencials centrals el hamiltonià sempre es conserva ($\mathcal{H}$ independent del temps).
A continuació es presenten totes les fórmules i expression típiques que hi intervenen. Cal tenir en compte que tot està donat pel cas general (aproximadament hidrogenoide), és a dir amb $Z$ i $a_\mu$.
També en les fórmules generals apareix $\chi_{m_s}(\sigma)$ que és la part de la funció d’ona corresponent a l’estat de l’spin (up o down). En realitat al fer els càlculs no cal tenir-lo en compte ja que en un bracket sempre donarà $1$ o $0$, però formalment s’ha d’incloure.
Entendre’l en més profunditat escapa una mica de l’objectiu d’aquest resum, si voleu podeu aprendre més sobre el tema aquí: Spinors.
Cal a dir que en diferents assignatures s’utilitzen notacions diverses. A continuació alguns exemples:
$H$
$\Psi(\vec{r})$
$n$, $l$, $m$
$(r,\theta,\varphi)$
$\phi_m(\varphi)=e^{im\varphi}$
$1/a_0$
$\psi(\vec{r})$
$\mathcal{H}$
$n$, $l$, $m_l$, $m_s$
$Z/a_\mu$
Tot el que ve a continuació és pel cas més general possible però sempre amb $\mathcal{H}$ independent del temps.
Funció d’ona del sistema
$$ \Psi(\vec{r},t)=\Psi(\vec{r},0)e^{-i\mathcal{H}t/\hbar} $$
Estat inicial com a superposició d’estats estacionaris